L’Atzar ha estat determinant en l’evolució de l’espècie humana, els seus actes, les seves planificacions i la seva capacitat a progressar, que ha alterat i reconduït amb total llibertat i arbitrarietat tantes vegades com li ha vingut de gust.
Com que no li sabem trobar la lògica, les pautes de conducta ni el sabem manejar en benefici nostre, tendim a menystenir-lo i seguim planificant objectius tancats que comporten inversions ingents de talent i recursos que poden acabar en “via morta”.
Reservant un lloc rellevant a l’Atzar en les planificacions podem treure profit de la seva actuació, en el cas que es vulgui significar, i invertir la seva energia disruptora en benefici de la resiliència de la planificació que en sortirà reforçada i assolirà uns nous objectius reenfocats amb els nous inputs.
Transitarem una nova etapa en la qual les planificacions sempre assoliran objectius exitosos.